Molins al blog de Josep Mauri

Josep Mauri en el seu blog blog dels indrets oblidats descriu diversos molins de la comarca de l'Osona.









https://indretsoblidats.wordpress.com/

Els molins d'Aleixar

A la web del poble d'Aleixar, a prop de Reus, es descriuen breument diversos molins.







http://www.aleixar.altanet.org/turisme-i-oci/rutes/molins-fariners/els-molins-fariners-de-laleixar

Els molins de Sant Feliu de Pallerols

En la web de l'Ajuntament ens parlen de la gran quantitat de molins que hi ha al terme. El molí de la Conqueta va ser adquirit per l'Ajuntament, va ser restaurat i és obert al públic.

http://www.santfeliudepallerols.cat/coneix/llocs-dinteres/els-molins-moli-de-la-conqueta/

Els molins descrits per Francesc Roma

Francesc Roma en el seu blog Patrimoni existencial sota l'etiqueta molins descriu molins situats en diverses comarques centrals (Osona, Moianès...). Fa una descripció acurada de cada molí amb fotografies diverses i, sobretot, aporta documents medievals que parlen dels seus origens.

                                                                       https://excursionismecientific.wordpress.com/tag/molins/

El molí de Terra Baixa

Una de les millors obres del teatre català, Terra Baixa d'Àngel Guimerà passa en un molí, el molí de l'amo Sebastià. El senyor Sebastià, amo de tot, va deixar a la Marta i al seu pare instal·lar-se en el molí quan van arribar de la ciutat empobrits. L'obra va ser publicada l'any 1897 i és situa en un marc rural. Els personatges realitzen algunes feines de camp: el Xeixa -que és el nom que rep un tipus de blat- van garbellant,, La Marta s'enfada i tira les eines i els cabassos, la Nuri fa samarra, el Josep porta un sac de blat al coll i el protagonista, el Manelic, explica les seves experiències amb les seves ovelles i el llop.






El drama comença amb la descripció de l'escenari:
Casa-molí a pagès. La cuina. Al fons, banda esquerra, una porta sobre dos graons que estarà coberta per una cortina. Al fons, banda dreta, porta gran que dóna a un porxo; pel costat dret del porxo s'anira cap al lloc de les moles; més enllà del porxo hi haura cases, arbres, etc. A la banda dreta de l'escena una porta. A la Banda esquerra, en primer terme, la llar, i en segon terme una porta petita. Al mig de l'escena una taula de menjar. Pertot cadires, bancs, eines del molí, sacs de blat, etc. És al caient de la tarda. 









Al costat dels la majoria dels escenaris realistes (imatge de l'actor Enric borràs i del grup Kakaiva) trobem escenaris més símbolics i mínimals (l'escenari de Fabià Puigcerver, amb Llíus Homar punjant les escales i cridant "he mort el llop!").

Eloi Font, en el seu bloc "La mirada de l'òliba" situa l'escenari de Terra Baixa a Queralbs:


De totes maneres Terra Baixa adquireix tota la seva força i significat al prendre per escenari el Pirineu i concretament l'entorn de Queralbs. A l'obra es mencionen Núria, els gorgs de Carançà, el Tretzevents,... Als personatges els hi escau perquè és un terreny tradicionalment vinculat als pastors i a la vida dura de la muntanya, que emmarca perfectament el rerefons tormentós que assetja el protagonista i també perquè l'obra desenvolupa una al·legoria entre la innocència de la muntanya i la corrupció (baixesa) de la terra baixa.

http://lamiradadeloliba.blogspot.com.es/2013/08/angel-guimera-indrets-i-personatges.html

Els molins hidràulics... per Jordi Rius

Resum de l'article de Jordi Rius i Jové:

ELS MOLINS HIDRÀULICS: UNA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA COM A EINA DE TREBALL I DE DOMINACIÓ FEUDAL. 

Quaderns deVilaniu, 26:77-88 (1994). Quaderns d'Història

L'article sencer es troba a:

http://es.slideshare.net/arosello/els-molins-hidraulics-jordi-rius-jov-1994 (21-11-16)

Europa va conèixer a l'època medieval una intensa activitat, en què la pagesia pateix canvies en la seva estructura social i s'apliques noves tècniques i estris de producció (es parla de la primera revolució industrial).

Els historiadors no s'ha preocupat massa de la història de la tècnica.

L'existència de nombrosos molins a les ribes dels rius Brugent i Francolí són fruit evident del desenvolupament i de l'evolució en l'aplicació de les rodes.

Tot i que cert tipus de màquines ja eren conegudes a l'antiguitat, fou al llarg de l'Edat Mitjana quan aquestes foren emprades més habitualment per ciutadans i camperols. Els molins va ser un element de producció important, un dinamitzador social i una imatge prou habitual pel paisatge de l'home d'aquell temps.

Les rodes hidràuliques utilitzades fins aleshores a les serreries, batans, mines etc, van ser propagades de manera força generalitzada pels cistercencs a França. A Anglaterra, en temps del rei Guillem el Conqueridor (1066-1087), hi havia censats, al Domesday Book 5.624 molins, la qual cosa dóna una idea força clara de l'evidència de la seva utilització.

A Catalunya es comença a registrar l'existència de moliíws malentès als segles IX i X, malgrat que la seva construcció no es difondrà fins als dos segles següents, fet que esdevindrà un monopoli senyorial i un símbol més de poder en les relacions feudovassallàtiques.

La construcció de molins era quelcom força complex, perquè s'havia de disposar d'una certa autonomia respecte del règim feudal, ja que implicava haver de tenir una capacitat econòmica suficient per poder obtenir el domini dels drets sobre el bosc d'on es treia la fusta necessària, sobre la terra on s'edificava i sobre les aigües que n'eren la font d'energia. 

Una de les primeres notícies que fa relació al Francolí és  la donació que féu Ramon Berenguer IV, el 13 de juliol de 1159, d'un molí  a favor de Guillem de Vilagrasa i de la seva muller Puculula. Tenien plena potestat sobre aquest molí, de manera que podien subarrendar-lo, vendre'l, o posar-lo al servei dels camperols del seu entorn a canvi de les prestacions que consideressin més convenients.

Una nova referència documental, pel que fa a l'existència de molins i la seva forma d'explotació, apareix l'any 1171, a la carta de donació de Rocabruna (Picamoixons)

efectuada per l'arquebisbe Guillem de Torroja i el rei Alfons I.

El molí era, òbviament, un element i un servei bàsic d'ús imprescindible per part de qualsevol comunitat; en conseqüència, esdevenia una font d'ingressos fixa per a aquell

qui en tingués el domini, ja que qui l'utilitzava per moldre-hi el blat havia de deixar-hi una part anomenada maquilas.

El molí no era única, i exclusivament una eina que facilitava el treball o un instrument productor de beneficis, sinó que portava implícites tot un seguit de repercussions socials,

ja que el senyor feia d'aquest monopoli un instrument més de dominació social i de control dels seus vassalls, segons la situació político-social en fer-se efectiva la donació.

Dos exemples ben clars d'aquestes afirmacions apareixen les cartes de població de Vila-rodona i Sarral.

En el cas de Vila-rodona, resulta interessant de veure les diferències evidents que apareixen entre la donació de l'any 974, on no hi ha cap referència a molins, fargues o qualsevol altra regalia semblant, quan s'està duent a terme el procés de conquesta, i la de 1161, redactada específicament per l'establiment del molí.

La primera fou atorgada pel bisbe de Barcelona als habitants del castell de Montmell i tan sols havien d'efectuar el pagament del delme i de les primícies. Mentre que el 1161 l'establiment del molí comportà unes prestacions força més àmplies.

A la carta atorgada per Alfons I als ciutadans de Sarral l'any 1180, on queda ben clar que les terres del terme els són 11iurades sense cap prestació censual i amb plena llibertat, però el rei es reté entre altres coses, «Retineo autem ibi mihi et meis, molendinos et furnos et fabricant et iustitias, rixas», si bé els allibera de «...exorquias et intestationes et albergant ibi non requiram nec cucucias».

Altres molins documentats apareixen l'any 1197 quan el clergue Berenguer de Tàrrega fa donació a Poblet d'uns molins que aquest tenia a la Riba. Una cessió posterior d'aquests a Bernarda de Montoliu, el 1204, permet de saber que un era de blat i l'altre draper.

Les condicions d'arrendament per Bernarda de Montoliu foren haver de pagar pels molins i per les terres 1/5 a Poblet; el monestir es reservava el dret de moldre-hi el blat de franc, comprometent-se únicament a respondre de la manutenció del moliner en cas que s'utilitzessin els dos molins al mateix temps. 

Segons les notícies aparegudes a la documentació, es disposa, pel que fa a les concessions de molins, de tres tipus de situacions ben diferents. 

La primera consisteix en la donació d'uns molins ja construïts, amb la qual cosa tan sols apareix la transacció d'un propietari a un altre, i en tot cas l'arrendament. La propietat d'un monestir que en cedeix 1' ús per contracte, i es dóna també el cas de propietaris de personatges no excessivament elevats en la classe social, com és el cas de Bertran de Vilafranca. En tots els casos, òbviament, s'exercia un control ben concret sobre ell i sobre qui l'usava.

La transferència de la propietat es podia fer per donació, compra-venda o intercanvi, però el més important és que sovint el molí era una peça clau dins un lot, i la seva inclusió al document no és un pur formulisme, ben al contrari, és la plasmació d'una propietat o d'una inversió en renda important dins les fórmules de l'estructura feudal.

Exemples ben clars s'han vist amb el monestir de Poblet que cedí, 1' any 1204, en alou,  a Bernat de Montoliu els molins que tenia a Rocacorba, amb l'objectiu que els repoblés i n'hi edifiqués més. Com a inversió més directa el monestir arribà a pagar l'any 1459 la suma de 19.000 sous pels molins del Cap del Pont, prop de Balaguer. 

Un altre exemple de renda feudal el dóna clarament el monestir de Santes Creus que va rebre l'any 1190 unes rendes de 140 sous pels molins de Tarragona.

Una breu reflexió al voltant de molins «suposats exclusivament» paperers a la Riba del s. XII

Bàsicament i d'una manera genèrica, es pot afirmar que els molins hidràulics eren emprats en un primer moment per moldre blat. Al segle IX ja aparegueren a la zona de Picardia molins per moldre civada i fer cervesa. Això significava una evolució mecànica en el seu ús, ja que implicava la utilització d'uns malls en el funcionament que, posteriorment, serien emprats per elaborar el cànem i pels batans tèxtils, que en un futur s'aplicarien també en la metal·lúrgia.

Els molins bataners o drapers foren absolutament innovadors i la seva existència era força coneguda i extesa arreu d'Europa als voltants del segle XII. De totes maneres, cal qüestionar-se el fet que a la Riba del Francolí, hi existís una indústria paperera originada en temps de l'ocupació sarraïna. 

Es acceptat que el paper arribà a Catalunya mercès als sarraïns, procedent de les manufactures valencianes (Xàtiva 1150) i posteriorment mallorquines, però a Catalunya no apareixen les primeres notícies d'aquesta producció fins a mitjan segle XV".

L'existència de molins paperers o el desenvolupament de manufactures papereres a la zona dels rius Brugent-Francolí, en temps del comte Ramon Berenguer IV, requeriria d'unes infrastructures que tècnicament podrien haver existit, però, d'un règim poblacional i d'un consum inexistent".

Per poder viure de la producció de paper, encara que tan sols es tractés d'una família, significava disposar d'uns mitjans de producció, però també d'un consum, i per tant

comerç, prou habitual per haver deixat documents de compra-venda, cosa que fins aquest moment no ha aparegut. Tampoc no podem parlar d'una població consumidora (compradors) habitual de paper, ni d'uns mitjans de transport i una infrastructura suficientment important perquè aparegués en 1' actual itat, encara que fos esporàdicament, algun tipus de documentació de la qual no disposem.

Conclusions

A partir de les notícies presentades en aquest treball, es pot concloure que el molí hidràulic, independentment de la seva funció bàsica d'eina per moldre, constituïa una font tant de domini senyorial com de riquesa per a aquells que gaudien del seu monopoli, o de part dels beneficis que el seu funcionament produïa. No ha de resultar gens estrany que nobles, cavallers, monestirs i ordes militars, tinguessin especial interès, per un costat, en la seva construcció (si no se'n disposava) o a mantenir el seu funcionament a tots els territoris i comarques del seu domini, tractant al mateix temps d'evitar-ne la construcció d'altres en llocs propers que poguessin fer disminuir els ingressos que arribaven per aquest camí als principals tinents.

El principal problema, en el moment de la construcció dels diversos molins, es podia plantejar si aquest afectava molta població i no es tenia un domini ple del territori. Les

terres de regadiu es podien veure perjudicades en llocs de poc cabal a causa de la construcció dels recs que podien esdevenir vertaderes sangoneres per l'aigua del riu, ja

que el funcionament del molí obligava a desviar molts metres d'aigua necessaris per poder moure les turbines del molí.

Els molins foren, en definitiva, uns importants elements emprats per forçar el domini senyorial i continuar expandint pràcticament el mateix tipus de feudalisme que hi havia a la Catalunya Vella.

Els molins a la literatura popular

Josep Bellmunt ens parla de refranys sobre la vida dels moliners en un article dels fulletons turistics “Ara Lleida” que parla dels molins. Diu el següent:

A la terra baixa trobem, entre d'altres, que l'origen de la devoció a la Mare de Déu de les Sogues, patrona de la vila de Bellvís i de tota la plana d'Urgell, es remunta al 26 d'octubre de 1190, quan Joan Amorós retornava al seu poble natal des de Balaguer, on havia mòlt un sac de blat, i la mula s'enfonsà en un fanguissar.

El folklore popular -continua explicant- ha conservat refranys i dites que fan al·lusió als molins. Per exemple: “El moliner porta l'aigua al seu molí”, “Arribar i moldre”, etc. Alguns fan referència a una suposada desaprensió dels moliners: “De moliner mudaràs que de lladre no podràs”. Un altre parla de la festa dels moliners, que tenien com a patró Sant Martí, bisbe de tours (11 de novembre). Diu així: “Per sant Martí ni mola ni molí2.

Recordaré, finalment, un joc-cançó infantil que es referia a un moliner dormilega, que feia així:

                                        Roda bé molí

                                        tant de nit com de dia,

                                        roda bé molí

                                        que jo pugui dormir.


A la pàgina https://ca.wikiquote.org/wiki/Moliner troben els refranys següents:

• Cent sastres, cent sabaters i cent moliners fan tres-cents lladres.

(var.) Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres.

• Com ho passa, senyor vent? —Em tractes de senyor? Ets moliner o pescador.
• De moliner mudaràs, però de lladre no escaparàs.

(var.) (Olot) De moliner mudaràs, que de lladre no podràs.

(var.) (Mall.) De moliner mudareu, però de lladre no sortireu.

(var.) (Poll.) De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs.v

De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.

• De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar.
• De vent moliner, molta feina i poc diner.
• El moliner sempre parla de moles.
• El moliner tira l'aigua cap al seu molí.
• Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita.
• Moliner de vent, no menja quan té talent.
• Pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament.

(var.) Pescador de canya i moliner de vent, damunt s'ungla fa testament.

(var.) Pescador de canya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament.

• Pots canviar de moliner, canviaràs pas de lladre.
• Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.
• Qui arriba primer al molí, és el primer que mol, si el moliner vol.
• Un bon moliner deixa que es molí romangui en es mestral.

La font és:

Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. 
Alcover^{, Antoni M.}; Moll, Francesc de B.Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

Jump upCinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3).


Al blog http://espadaniques.blogspot.com.es/2014/10/el-moli-daire-deslida.html, Jaume Buiïgues ens aporta dos refranys:

Qui primer arriba al molí, primer mol i fa farina. (que el trobem al llistat anterior)
Quan el molí no mol, arre mula, a un altre molí.

Molins de la vall d'Ora

En aquest fulletó de turisme de la campanya "Ara Lleida", ens parlen de com funcionava un molí. Fa referència als molins de la vall d'Ora, en concret, al molí de ca l'Ambrós. En aquest article breu també trobem uns quants refranys i un elogi a la molinera.

https://drive.google.com/file/d/0BwCEzSnWDx0iVURGZjhRSmk0SGs/view?usp=sharing

Els molins d'avui dia

La tecnologia tradicional dels molins encara avui dia s'utilitza.






Es pot veure a youtube empreses que fabriquen pedres per moldre.





Podem veure el molí de Llimiana en aquest reportatge de Pirineus tv. Diuen que és l'únic del Pallars Jussà que funciona amb rolls de pedra. 

http://www.pirineustv.cat/2014/01/oli-amb-rolls-de-pedra-llimiana/


També és curiós veure un molí petit amb motor elèctric. En els diferents vídeos veiem el seu funcionament.

Molino de Harinas Simón en La Solana (Ciudad Real)

Aquest reportatge ens explica com fa la farina "Harinas Simón" per fer "gachas". Podem veure com el molí tradicional encara avui s'utilitza, però es fa moure amb electricitrat.
https://www.youtube.com/watch?v=PAB-c4FZCBE

El molino de bosQfrut

Una empresa actual fa farina de castanya amb un moli tradicional.

ttps://www.youtube.com/watch?v=GmfE-E5r6XI

Un molí de pedra manual

Demostració d'un molí manual per moldre grans de blat de moro.

                                                                                       https://www.youtube.com/watch?v=52mD1xR6ikA

Molí artesanal Santolin
L'empresa de Santolin fabrica molins de pedra que funcionen a la manera tradicional però amb un motor elèctric.

                                                                               https://www.youtube.com/watch?v=H3RCAfgfCv0

                                        

Els molins d'Isona i Conca Dellà a la wiquipèdia

A l'entrada de la wikipedia següent...
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Categoria:Molins_del_Pallars_Juss%C3%A0

...trobem la descripció de diversos molins escampats per diversos rius i torrents. Són articles breus que situen el molí en el mapa, aporten a vegades alguna fotografia. No és una relació exhaustiva ni completa.

Els molins de Beniarrés

Frederic Jordà Crespo en el seu blog sobre el poble alacantí de Beniarrés recull un estudi de Josep Vicent Moncho i Grau sobre els molins del poble (LOS MOLINOS HARINEROS DE BENIARRÉS).

És molt interessant per les font històriques en què es basa.

Primer parla un poquet de l'existència del blat en època de l'Orient Mitjà i dels antics egipcis. De la importància dels romans i després dels àrabs en les innovacions dels molins. Comenta que a la Cova de l'Or de Beniarrés, s'han trobat grans de blat i pedres per moldre, datades del 4.500 aC, dins de la cultura neolítica.

En època medieval, els documents històrics citen els molins de la zona. És sobretot dels documents notarials del segle XVII i XVIII que en tenim més notícies. Per exemple, amb motiu d'un arrendament es fa un inventari detallat de tot el que es troba en l'obrador del molí.

Un dels molins, el 1628 era propietat del Señor del Valle, la Orden de Montesa. La seva gestió la realitzava el Governador i s'arrendava mitjamçant subhasta durant quatre anys.

Amb la desaparició dls senyorius, el molí és venut a particulars per a la seva explotació. En el Padró Municipal de 1893 consta com a amo Don José Reig Guerola, i amb un valor de 6.750 pessetes.

L'autor va explicant els nous molins, ben entrat el segle XX, fins a la seva extinció.

Els molins: construccions, tipologies i usos, per Lídia Donat i Xavier Solà

En aquest estudi sobre els molins trobem una classificació dels tipus de molins i una explicació detallada del funcionament. Ens aporta detalls precisos com, per exemple, el tipus de pedra que s'utilitzava o el perill que es cremés la farina si no es feia bé la molta.

Bibliografia extensa.

Lidia Donat i Xavier Solà209 by Màrius on Scribd

Molins antics en funcionament

Que interessant veure un molí funcionant!

A internet es troben diversos vídeos on es mostra molins tradicionals en ple funcionament.



EL MOLINERO DE ALISTE
Petit video del funcionament d'aquest molí, sense explicació.

Entre Villafranca de la Sierra y Navacepedilla del Corneja se encuentra el Molino del Tío Alberto. Es un molino de agua que todavía funciona y ha estado activo hasta 1999... podréis oír el "triquitraque triquitraque triquitraque...." característico de los molinos de agua.https://www.youtube.com/watch?v=J8IaN-5gIMA

MOLINOS HARINEROS HIDRÁULICOS DE SANTA OLALLA DEL CALA.

Un documental molt ben fet dels molins de Santa Olalla (Huelva). Imatges del molins abandonats, entrevistes, documents...

https://www.youtube.com/watch?v=cKMTaIPfPmQ

MOLINO HARINERO DE ALCOLEA DE CINCA

El molí d'Alcolea de Cinca s'ha convertit en un centre d'interpretació. És interessant perquè ens expliquen el funcionament del molí i dels altres aparells que hi havien en un molí per tractar el gra. No es veu com funciona però sí que hi han inserit vídeos on es pot veure el funcionament, com piquen la pedra...

https://www.youtube.com/watch?v=MiLdnxihXz0

"desde Antaño hasta Hogaño" MOLINO DE HARINA

Magnífic documental de la televisió de Guadalajara d'un molí que encara fa llum, però no farina. El moliner explica detalladament el funcionament.

https://www.youtube.com/watch?v=lnwp1Wol3MI

Descripció dels pobles del riu Abella per P. Madoz (XIX)

Descripció Dels Pobles de La Conca Del Riu Abella Per Pascual Madoz by Màrius on Scribd