Frederic Jordà Crespo en el seu blog sobre el poble alacantí de Beniarrés recull un estudi de Josep Vicent Moncho i Grau sobre els molins del poble (LOS MOLINOS HARINEROS DE BENIARRÉS).
És molt interessant per les font històriques en què es basa.
Primer parla un poquet de l'existència del blat en època de l'Orient Mitjà i dels antics egipcis. De la importància dels romans i després dels àrabs en les innovacions dels molins. Comenta que a la Cova de l'Or de Beniarrés, s'han trobat grans de blat i pedres per moldre, datades del 4.500 aC, dins de la cultura neolítica.
En època medieval, els documents històrics citen els molins de la zona. És sobretot dels documents notarials del segle XVII i XVIII que en tenim més notícies. Per exemple, amb motiu d'un arrendament es fa un inventari detallat de tot el que es troba en l'obrador del molí.
Un dels molins, el 1628 era propietat del Señor del Valle, la Orden de Montesa. La seva gestió la realitzava el Governador i s'arrendava mitjamçant subhasta durant quatre anys.
Amb la desaparició dls senyorius, el molí és venut a particulars per a la seva explotació. En el Padró Municipal de 1893 consta com a amo Don José Reig Guerola, i amb un valor de 6.750 pessetes.
L'autor va explicant els nous molins, ben entrat el segle XX, fins a la seva extinció.
