Els molins a la literatura popular

Josep Bellmunt ens parla de refranys sobre la vida dels moliners en un article dels fulletons turistics “Ara Lleida” que parla dels molins. Diu el següent:

A la terra baixa trobem, entre d'altres, que l'origen de la devoció a la Mare de Déu de les Sogues, patrona de la vila de Bellvís i de tota la plana d'Urgell, es remunta al 26 d'octubre de 1190, quan Joan Amorós retornava al seu poble natal des de Balaguer, on havia mòlt un sac de blat, i la mula s'enfonsà en un fanguissar.

El folklore popular -continua explicant- ha conservat refranys i dites que fan al·lusió als molins. Per exemple: “El moliner porta l'aigua al seu molí”, “Arribar i moldre”, etc. Alguns fan referència a una suposada desaprensió dels moliners: “De moliner mudaràs que de lladre no podràs”. Un altre parla de la festa dels moliners, que tenien com a patró Sant Martí, bisbe de tours (11 de novembre). Diu així: “Per sant Martí ni mola ni molí2.

Recordaré, finalment, un joc-cançó infantil que es referia a un moliner dormilega, que feia així:

                                        Roda bé molí

                                        tant de nit com de dia,

                                        roda bé molí

                                        que jo pugui dormir.


A la pàgina https://ca.wikiquote.org/wiki/Moliner troben els refranys següents:

• Cent sastres, cent sabaters i cent moliners fan tres-cents lladres.

(var.) Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres.

• Com ho passa, senyor vent? —Em tractes de senyor? Ets moliner o pescador.
• De moliner mudaràs, però de lladre no escaparàs.

(var.) (Olot) De moliner mudaràs, que de lladre no podràs.

(var.) (Mall.) De moliner mudareu, però de lladre no sortireu.

(var.) (Poll.) De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs.v

De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.

• De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar.
• De vent moliner, molta feina i poc diner.
• El moliner sempre parla de moles.
• El moliner tira l'aigua cap al seu molí.
• Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita.
• Moliner de vent, no menja quan té talent.
• Pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament.

(var.) Pescador de canya i moliner de vent, damunt s'ungla fa testament.

(var.) Pescador de canya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament.

• Pots canviar de moliner, canviaràs pas de lladre.
• Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.
• Qui arriba primer al molí, és el primer que mol, si el moliner vol.
• Un bon moliner deixa que es molí romangui en es mestral.

La font és:

Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. 
Alcover^{, Antoni M.}; Moll, Francesc de B.Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

Jump upCinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3).


Al blog http://espadaniques.blogspot.com.es/2014/10/el-moli-daire-deslida.html, Jaume Buiïgues ens aporta dos refranys:

Qui primer arriba al molí, primer mol i fa farina. (que el trobem al llistat anterior)
Quan el molí no mol, arre mula, a un altre molí.