Les taules d'olivera de Jordi Piqué

Jordi Piqué és el creador de mobiliari exclusiu a partir de la fusta de l'olivera. Soka és el nom de la seva empresa que podeu visitar a: 
http://www.soka.cat/alma.htm

En aquesta pàgina podeu veure exemples de la seva obra. 

Jordi Piqué ha muntat una "experiència amb olivera": una excursió amb pica-pica inclòs a un camp d'oliveres centenàries i a un altre d'oliveres mortes per acabar al seu taller per veure el procés de creació.
http://viujussa.cat/agenda/experiencia-amb-olivera/







Aquestes taules que mostrem tenen com a marc el molí de Basturs i el Foradot del riu Abella respectivament.

Les seves creacions estan fetes de fusta d'olivera i els fruits de les quals eren portats fins a meitat del segle passat al molí de Basturs per obtenir-ne l'oli.  

La dietista Pilar Senpau i els beneficis de la nostra cuina

M'ha sorprès el llibre de la dietista Pilar Senpau titulat Dieta catalana i salut d'Edicions 62 (labutxaca). A primer cop d'ull
sembla un receptari de cuina tradicional catalana, però no és això ben bé. Sí que fa el llistat dels ingredients, però enlloc d'explicar els passos per fer el plat, explica els seus beneficis per a la salut, però el més sorprenent són els dos textos literaris que presenta a cada recepta i la frase final que en fa de colofó.

Ha continuació reprodueixo dos fragments del pròleg i una recepta com a exemple.

Pròleg

Cada territori té un clima que li és propi, com també té els seus propis poetes. L'un i els altres donen forma al matís que diferencia els pobles i els fa únics en tenir una cultura i una gastronomia característiques. Quan un foraster es menja un pa amb tomàquet, pot ser el primer acte d'acceptació d'una cultura que, com l'idioma, té una cuina singular. La majoria de pobles de Catalunya tenen, en la seva gastronomia, una mica de la terra, del cel, del mar o de l'aire del seu paisatge. Potser és per aquesta raó que quan el nostre avi, malgrat les ulleres entelades pel baf, menjava cada nit unes sopes de farigola, cerimoniosament i sense cap mecànica, el recordem amb un posat atent a cada cullerada.

[...]

Menjar va més anllà d'un fet purament nutritiu, perquè el que mengem intervé en el que pensem, de la mateixa manera que el que pensem intervé en el que mengem. És per aquesta raó que un poble, el nostre, pel fet de tenir una gastronomia pròpia, proporciona uns determinats beneficis a la salut dels que en formen part. Com també, a vegades, cuinar un sofregit, a banda de ser un excel·lent aliment per a la pròstata, pot ser un acte d'amor: i no sempre ens adonem d'on comença una carícia.

La recepta triada és la sopa de farigola feta amb tots els indredients que devien tenir a mà els moliners i molineres: la farigola, el pa, l'oli. l'ou, l'all i la sal. Gairebé totes les receptes són les que devien menjar a diari a pagès: amanides, escalivada, pa amb tomàquet, escudella, sopa de pa amb all, sofregit, arròs bullit, bledes amb patates, faves, samfaina, ous ferrats, l'arengada...