
sembla un receptari de cuina tradicional catalana, però no és això ben bé. Sí que fa el llistat dels ingredients, però enlloc d'explicar els passos per fer el plat, explica els seus beneficis per a la salut, però el més sorprenent són els dos textos literaris que presenta a cada recepta i la frase final que en fa de colofó.
Ha continuació reprodueixo dos fragments del pròleg i una recepta com a exemple.
Pròleg
[...]
Menjar va més anllà d'un fet purament nutritiu, perquè el que mengem intervé en el que pensem, de la mateixa manera que el que pensem intervé en el que mengem. És per aquesta raó que un poble, el nostre, pel fet de tenir una gastronomia pròpia, proporciona uns determinats beneficis a la salut dels que en formen part. Com també, a vegades, cuinar un sofregit, a banda de ser un excel·lent aliment per a la pròstata, pot ser un acte d'amor: i no sempre ens adonem d'on comença una carícia.
La recepta triada és la sopa de farigola feta amb tots els indredients que devien tenir a mà els moliners i molineres: la farigola, el pa, l'oli. l'ou, l'all i la sal. Gairebé totes les receptes són les que devien menjar a diari a pagès: amanides, escalivada, pa amb tomàquet, escudella, sopa de pa amb all, sofregit, arròs bullit, bledes amb patates, faves, samfaina, ous ferrats, l'arengada...