
Els autors fan l'inventari dels moloins paperers de deu conques fluvials, des de la del riu Fluvià fins a l'Ebre. De les conques interiors, hi ha poca informació.
Dels molins inventariats, a més de la fotografia, ens aporten una fitxa (ús actual, propietat, data de construcció, estat de consevació...) i unes notes històriques breus.
Són interessants de llegir els textos introductoris i repassar la bibliografia.
Francesc Cabana és l'autor del pròleg. El llibre parla dels molins del segle XVIII, però explica que el paper té l'origen a la Xina i va arribar a Europa amb els àrabs. Hi ha constància de molins del segle XII. La matèria primera eren els draps vells, de cotó, llana, lli o cànem. Amb l'ajut de molta aigua i d'unes maces s'aconseguia una pasta. Era blanquejada amb lleixiu. Anys després amb una dissolució de clorur de sal o clor. La pasta era dipositada en tines on s'introduïa un motlle (fet amb un bastidor de fusta i una tela metàl·lica) on quedava una capa de pasta que era premsada, encolada, setinada i assecada.
Els molins paperers tenen diversos pisos d'alçada, amb nombroses finestres oberetes per on circula l'aire.
Al segle XVIII el paper sobrant es venia a Espanya i a les colònies ("el papel catalán")
Amb la introducció de la màquina de vapor i de l'electricitat, els molins fariners van desaparèixer,, així els paperers o les fàbriques tèxtils "de riu".
A les grans ciutats era on hi havia oferta de draps. El paper procedent de la fusta no arriba fins el segle XIX. Alguns molins s'especialitzen en un tipus de paper (de barba, de carta,, paper de fumar, paper d'estrassa...).
Els centres més importants són la conca del riu Anoia i la conca del Francolí. També són importants la del Fluvià i la del Ripoll. (Mireu l'entrada sobre els molins paperers de Montcada on es parla d'un llibre que demostra que a Montcada hi havia una gran industria paperera que no es citada en aquest llibre).
Actualment la matèria primera és la polpa de fusta que, per necessitats de la demanda, és importada.

En la introducció, els autors ens expliquen com han fet la recerca. Aquests casal peculiars, estàven estructurats de la següent manera: Al soterrani s'elaborava el paper, , amb les maces, piles, tines, premses i altres estris. A la planta baixa hi havia la recepció de matèries, els acabats i l'expedició del paper. La planta primera era reservada a l'estatge dels balaires i dels treballadors que vivien al molí. Les plantes superiors .miradors-servien per assecar el paper. Al portal principal solia haver-hi la dovella amb l'escut de la marca de la casa.
El document sobre paper més antic d'Espanya és el missal mossàrab (1040-1050) que es guarda a Silos. Les primeres fàbriques estaven a Còrdova (segle X). Van passar al segle XI a Xàtiva. A Catalunya trobem un molí paperer a Santa Maria del Camí (Anoia) abans del 1194. Al segle XIII trbem concentracions de molins a Capellades, a la Riba, a Girona i a Jonqueres (Sabadell).
Al principi les instal·lacions eren simples, s'utilitzaven els molins fariners. Al segle XVIII la gran demanda demana un edifici particular.
A partir de la segona meitat del segle XIX, es van produir canvis importants en el procès que van significar, a mitjan segle XX, la fi del molí tradicional. Els miradors (amb les "ventanes") ja no eren necessàries. En alguns casos el molí s'integrà en un complex molt més gran d'edificis.