Nevada a la conca del riu Abella

El dia 25 de març del 2017 va nevar a la conca del riu Abella. El riu baixava marró per la pluja i a la seva riba contrastava el blanc de la neu. També és de Xavi Basora la fotografia que ens ha cedit del castell d'Orcau. Els murs envoltats de la neu, la boira blanquinosa, el Montsec enfarinat al fons i el cel blau amb la pinzellada d'algun núvol escardusser després de la tempesta.

No tot és tan idílic. Jordi Ubach, a "Naciodigital", el 25-3-17, explica els problemes causats per la neu:

L'anunciada nevada primaveral ha arribat, i de quina manera, al Pallars. Les previsions s'han complert i la pertorbació ha deixat gruixos generosos en molts punts de les comarques pallareses aquesta matinada. Els que més problemes han causat han estat els que han caigut a la Conca de Tremp i la Conca Dellà, uns 10 centímetres de neu que han provocat problemes en el trànsit i en el subministrament elèctric.

Segons informa Endesa, més d'un miler d'abonats es troben a hores d'ara sense subministrament elèctric, 959 al municipi de Tremp i 153 a Sant Esteve de la Sarga. També s'han vist afectats alguns veïns del municipi de Castell de Mur. Segons ha informat la companyia, els operatius ja estan treballant per reparar les incidències i restablir el servei.

Els molins paperers a Catalunya de Josep Esteve i Martí Ribas

Josep Esteve i Martí Ribas són els autors del llibre Els molins paperers a Catalunya. els casals de segle XVIII, editat el 2008 pere Rafael Dalmau i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Els autors fan l'inventari dels moloins paperers de deu conques fluvials, des de la del riu Fluvià fins a l'Ebre. De les conques interiors, hi ha poca informació.
Dels molins inventariats, a més de la fotografia, ens aporten una fitxa (ús actual, propietat, data de construcció, estat de consevació...) i unes notes històriques breus.
Són interessants de llegir els textos introductoris i repassar la bibliografia.

Francesc Cabana és l'autor del pròleg. El llibre parla dels molins del segle XVIII, però explica que el paper té l'origen a la Xina i va arribar a Europa amb els àrabs. Hi ha constància de molins del segle XII. La matèria primera eren els draps vells, de cotó, llana, lli o cànem. Amb l'ajut de molta aigua i d'unes maces s'aconseguia una pasta. Era blanquejada amb lleixiu. Anys després amb una dissolució de clorur de sal o clor. La pasta era dipositada en tines on s'introduïa un motlle (fet amb un bastidor de fusta i una tela metàl·lica) on quedava una capa de pasta que era premsada, encolada, setinada i assecada.
Els molins paperers tenen diversos pisos d'alçada, amb nombroses finestres oberetes per on circula l'aire.
Al segle XVIII el paper sobrant es venia a Espanya i a les colònies ("el papel catalán")
Amb la introducció de la màquina de vapor i de l'electricitat, els molins fariners van desaparèixer,, així els paperers o les fàbriques tèxtils "de riu".

A les grans ciutats era on hi havia oferta de draps. El paper procedent de la fusta no arriba fins el segle XIX. Alguns molins s'especialitzen en un tipus de paper (de barba, de carta,, paper de fumar, paper d'estrassa...).
Els centres més importants són la conca del riu Anoia i la conca del Francolí. També són importants la del Fluvià i la del Ripoll. (Mireu l'entrada sobre els molins paperers de Montcada on es parla d'un llibre que demostra que a Montcada hi havia una gran industria paperera que no es citada en aquest llibre).
Actualment la matèria primera és la polpa de fusta que, per necessitats de la demanda, és importada.

En la introducció, els autors ens expliquen com han fet la recerca. Aquests casal peculiars, estàven estructurats de la següent manera: Al soterrani s'elaborava el paper, , amb les maces, piles, tines, premses i altres estris. A la planta baixa hi havia la recepció de matèries, els acabats i l'expedició del paper. La planta primera era reservada a l'estatge dels balaires i dels treballadors que vivien al molí. Les plantes superiors .miradors-servien per assecar el paper. Al portal principal solia haver-hi la dovella amb l'escut de la marca de la casa.
El document sobre paper més antic d'Espanya és el missal mossàrab (1040-1050) que es guarda a Silos. Les primeres fàbriques estaven a Còrdova (segle X). Van passar al segle XI a Xàtiva. A Catalunya trobem un molí paperer a Santa Maria del Camí (Anoia) abans del 1194. Al segle XIII trbem concentracions de molins a Capellades, a la Riba, a Girona i a Jonqueres (Sabadell).
Al principi les instal·lacions eren simples, s'utilitzaven els molins fariners. Al segle XVIII la gran demanda demana un edifici particular.
A partir de la segona meitat del segle XIX, es van produir canvis importants en el procès que van significar, a mitjan segle XX, la fi del molí tradicional. Els miradors (amb les "ventanes") ja no eren necessàries. En alguns casos el molí s'integrà en un complex molt més gran d'edificis. 

Trinxeres a la conca del riu Abella

El reportatge de "Sense ficció" Trinxeres (emès el 5-2-2017 per Tv3), en el seu primer capítol, ens ha parlat del front de la Guerra Civil situat al Pallars. Començant pel Pallars Sobirà, han fet camí fins a la conca del riu Abella. Ens han ensenyat, guiats en algun moment pel senyor Paco, pagès de Figuerola d'Orcau, búnquers i trinxeres. Han pujat a Sant Corneli on hem pogut veure la creu caiguda i gaudir de la vista de tota la vall.

En aquest episodi, Eloi Vila i Carles Costa ens han ofert entrevistes a persones que van viure la guerra, millor dit, que la van patir perquè alguns eren soldats de 17 anys. És el millor del reportatge.

Hi he trobat a faltar que, de la mà del Museu d'Isona, ens mostressin altres indrets de memòria con els que hi ha al mont de Conques.

És un reportatge pedagògic i necessari per conèixer la nostra història.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/trinxeres-disavarre-a-tremp-la-guerra-civil-al-pirineu-el-front-del-pallars/video/5646568/

Els molins paperers a Montcada

El dia 26 de gener de 2017, a la Fundació Cultural Montcada, Miquel Sánchez va presentar el seu llibre sobre els molins paperers situats al final del riu Ripoll durant el segle XVI. Les seves investigacions han demostrat que a Montcada hi havia una producció importantíssima de paper. La nombrosa presència de noms de mestres paperers genovesos en els arxius de la Fundació, segons va explicar l'historiador Jaume Alcázar, presentador de l'acte, feia sospitar de l'existència d'una indústria de la qual avui dia no es tenia coneixença i que Miquel Sánchez ha tret a la llum.
Els dos molins paperers de Montcada avui dia no existeixen. Funcionaven amb l'aigua del Rec Monar construït al segle XI per alimentar els molins del riu Ripoll. 
El llibre parla d'aquest dos molins, el paper que fabricàvem, els propietaris, els mestres paperers i la possible localització.
http://www.laveu.cat/cultura.cfm/id/593626/montcada-va-ser-les-poblacions-capdavanteres-produccio-paper-segle-xvi-catalunya.htm

Un estudi sobre les plantes al voltant d'Isona de Josep A. Conesa i Joan Pedrol

L'estudi Plantes vasculars del quadrat UTN 31T CG36, Isona (Estanys de Basturs) de Josep A. Conesa i Joan Pedrol, editat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2008 és el treball més aprofundit sobre la flora de la conca del riu Abella. Tenim dos esculls per treure'n profit, el nivell universitari de l'estudi i que l'hem consultat a google i no podem accedir al llibre complet.

En la primera part fa un estudi detallat de la geologia de la zona i a continuació descriu la vegetació i presenta unes taules exhaustives de les plantes.

https://books.google.es/books?id=hLV1RsZTxBgC&printsec=frontcover&dq=basturs&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=basturs&f=false

El front del Pallars de Joan Ramon Segura

Joan Ramon Segura  ha dissenyat 25 excursions pel front del Pallars, llibre editat per Cossetània i que ha merescut el premi Vèrtex. L'itinerari 10 (Mont de Conques) i el 13 (Serra de Sant Corneli) ens parlen de la guerra a la conca del riu Abella.



Precisament, el conseller Raül Romeva presentava a Figuerola d'Orcau fa pocs dies el Pla de fosses. Durant aquest any 2017 s'obriran diverses fosses a Catalunya, una de les quals es situada a la part extrerior del mur del cementiri d'aquesta població.

Trobem la notícia a diferents mitjants informatius com Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/noticies/romeva-presenta-el-pla-de-fosses-un-pas-per-acabar-amb-un-deficit-democratic-basic/

Itineraris de geologia per la Conca de Tremp

Andreu Serés ha fet uns itineraris de geologia per la Conca de Tremp molt pedagògics destinats a alumnes de batxillerat que estudien Ciències de la Terra i del Medi Ambient.
Hi ha 12 parades, mapes i un qüestionari i el solucionari corresponen.

http://www.xtec.cat/iesterresdeponent/c_naturals/itinerari_conca_tremp/index.htmlt.





La parada de Basturs explica els estanys i altres punts d'interès.